Bones sóc en Dídac! O
més ben dit: sóc en Ferran a la pell del Dídac. I avui m'he agafat
la llibertat d'escriure totes aquelles anècdotes que no es van veure
(però que van ser-hi) al darrera de l'escenari del Centre
Cultural.Podria començar parlant de la bastida. Si heu vingut a veure les nostres obres de teatre sovint, sabreu que la nostra escenografia acostuma a ser bastant minimalista (pocs recursos). En canvi, per el conte de Nadal realment vàrem muntar una estructura a l'escenari bastant diferent a la que us tenim acostumats. Començant per una enorme bastida d'uns 6 o 7 metres d'alt situada al fons de l'escenari just al costat de l'arbre de nadal. Aquella bastida, segons guió no havia de ser allà. Potser sí que ens la imaginàvem però res constava que allò havia de ser allà. Així doncs? Què hi feia?
Com vau veure, l'Albert inaugurava i tancava l'obra, i amb els seus moviments s'ajudava d'un petit objecte que emetia llum que en un moment pujava fins al sostre i al final retornava amb el seu amo. Alguna cosa s'havia de posar allà dalt perquè la llum pugés i es quedes allà, i per això vàrem utilitzar la bastida que un cop ja no ens va fer falta (i amb el que ens va costat de treure) vam decidir que quedava bonica dins el taller de regals i la vàrem anar decorant, amb regals, i petites llumetes que ens varen portar més problemes encara.
Els problemes de les llumetes: sincerament la llum era un element essencial en l'obra i va ser el que més ens va boicotejar en tot moment. Aquelles apagades sobtades de llum no estaven previstes ni de bon tros. I les llums petites... Buff! Allò si que va ser per morir... Aquelles llums de la bastida primerament anaven a l'arbre, però van fallar. I llavors vam comprar llums noves per l'arbre i vam decidir posar aquelles a la bastida, perquè aquest “fallo” era bastant peculiar... S'encenien si les sacsejaves amb totes les forçes i a la més mínima que les tocaves... Xof! Encara tenim els braços adolorits... Sobretot l'Alba i jo. I llavors la gran taula de llums del Centre Cultural no responia a ordres als assajos i ens vam desesperar bastant.
Les cartes: més feina per fer en 24hores! Cartes de tot tipus, es clar, dins l'enquadrament no hi poden faltar les cartes, més de 100 cartes van ser presents en l'obra i potser només se'n van veure... 5? 10? Però el matoll de cartes feia goig i... Mira, era divertit anar demanant desitjos. I a més n'hi havia de molt maques!
Llavors, s'ha de dir que
algunes cosetes van fallar (quan sortia de l'espai temps havia de
relliscar i no pas caure estrepitosament) però si m'he de quedar amb
alguna de les dues obres de Nadal que he fet amb Klyngh em quedo amb
aquesta última, tot i les inconveniències... Ens en hem
sortit!
Ah, i que consti que els 66 euros que vàrem aconseguir van directament al pot on escrit amb permanent hi posa “II MOSTRA D'ARTS ESCÈNIQUES”.
Ah, i que consti que els 66 euros que vàrem aconseguir van directament al pot on escrit amb permanent hi posa “II MOSTRA D'ARTS ESCÈNIQUES”.
 |
| Atentament, del Dídac! |
